Un aquari d'acrílic no es trenca realment?

Moltes persones que veuen un aquari de metacrilat per primera vegada es pregunten: Aquest material transparent pot ser realment irrompible? Sembla tan fràgil com el vidre: pot ser realment tan resistent? De fet, la resposta és encara més convincent del que podries pensar.

El metacrilat, conegut científicament com a polimetilmetacrilat (PMMA) o «vidre orgànic», és completament diferent del vidre convencional. És un polímer d’alta massa molecular amb una tenacitat excepcional. En comparar làmines del mateix gruix, la resistència als impactes del metacrilat és aproximadament setze vegades superior a la del vidre. És a dir, mentre que el vidre convencional pot esquerdar-se o trencar-se amb un cop lleu, el metacrilat normalment pot suportar un impacte molt més fort, sovint deformant-se lleugerament en lloc de trencar-se en bocins.

Aquesta propietat ha fet que l'acrílic sigui àmpliament utilitzat en grans tancs per a peixos, piscines i fins i tot projectes d'enginyeria d'acuaris. Per exemple, els túnels de visualització, les piscines infinites i els acuaris dels vestíbuls d'hotel que sovint veieu normalment estan construïts amb panells d'acrílic units. L'acrílic pot suportar una pressió d'aigua enorme mantenint una visibilitat cristal·lina, sense distorsió òptica causada per tensions o flexions.

És clar que «irrompible» no vol dir «indestructible». Sota un impacte extrem —com ara un cop fort d'un objecte punxegut— la superfície encara pot esquerdar-se. Tanmateix, a diferència del vidre, no es trenca en bocins perillosos, el que el fa molt més segur i fiable.

Per tant, la propera vegada que vegeu un gran tanc transparent per a peixos o una piscina suspesa, no cal que us preocupeu per la seva resistència. La robustesa i la seguretat de l'acrílic són exactament el motiu pel qual es confia en aquest material per a aplicacions tan impressionants.